John Gray era un jove excepcionalment culte i atractiu. Dues dimensions sens dubte adorables per a algú del tarannà exquisit i original d'Oscar Wilde. Per a donar-te unes petites pinzellades de com era aquest jove, et direm que gràcies a ell es va conéixer a Anglaterra als poetes simbolistes francesos. John Gray era un traductor prestigiós que nadava a ambdues ribes de la lírica i la traducció, executant ambdues arts amb la mateixa eficàcia. A més, era un funcionari de carrera amb molt èxit.
Oscar Wilde deia d'ell que tenia la fortuna que la seua poesia, era encara més bella que el seu físic, per aquest motiu entre els cercles londinencs d'artistes, el jove Gray fóra objecte de desig per homes i dones. Bon conversador, intel·ligent i atractiu, enaltia sens dubte aqueixa imatge que Wilde volia transmetre en la seua novel·la de “El retrat de Dorian Gray”. Només existia una diferència: John era d'origen humil, però amb la seua habilitat, intel·ligència i dots particulars, havia aconseguit anar escalant posicions en la societat londinenca amb gran eficàcia.
Wilde, ho descrivia com “l'adonis d'ivori i fulles de rosa”. Sempre tenia l'aparença d'un innocent adolescent. No importava els anys que passaren, John Gray semblava immune a la maduresa i fins i tot a l'efecte d'aqueixa vida de lleugereses i ostentacions en les quals se solia moure. Se sap, que va estar molt unit a Oscar Wilde entre els anys 1891 i 1893, però després la cosa es va refredar quan aquest últim va iniciar una relació íntima amb Lord Alfred Douglas.
Aquesta relació amb el jove Lord Douglas es va alçar com tot un escàndol, de fet, molt abans que Oscar Wilde fóra condemnat a la presó per “corrupció” i indecència moral, la societat ja va començar a criticar i menysprear aqueix tipus de comportaments. Va ser tan intensa aquesta persecució i repudia cap a l'homosexualitat, que John Gray es va sentir molt impressionat i ferit, cercant immediatament el refugi en la religió com a mitjà de fuita i forma personal de penitència.
La seua forma d'escriure, la seua lírica i literatura va canviar a partir de llavors, es va tornar més mística, més delicada, més ascètica. No obstant açò, quan Wilde va entrar ja a presó, el seu buit i temor van ser més grans, i va acabar deixant el seu treball per a ordenar-se sacerdot a Roma. Més tard, va exercir com a rector a Edimburg. Es diu també que els anys sempre ho van tractar bé, que era un home d'exquisida bellesa, que no solament va comptar amb la fidel admiració d'Oscar Wilde, sinó també amb el qual va anar el seu vertader amor: Marc André Raffalovich, un altre poeta i defensor de l'homosexualitat, que, per a recolzar l'opció que Gray havia triat, també es va convertir al catolicisme.
Van estar junts bastants anys, construint fins i tot un temple entre els dos en Morningside, on Gray exercia com a sacerdot. Raffalovich va acabar morint sobtadament en 1934. I John Gray, aqueix Dorian Gray de gran bellesa però de bon cor, va morir 4 mesos després trencat de dolor per no poder suportar la mort del seu secret company.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada