Violència de gènere.

Què és?

• La violència de gènere és aquella que s'exerceix sobre les dones per ser dones.
• Fa referència a qualsevol acte d'agressió fìsica, psíquica i/o sexual, fonamentat  en la superioritat de la força física dels homes.
• És greu, és un problema que afecta a tota la societat.
• És immotivada. No té cap justificació.
• És dóna en totes les cultures, en tots els nivells econòmics i en totes les societats.
• Les seues formes d'expressió an des del matractament físic fins al psicològic o l'abús sexual.

Símptomes:

• Por de l'home.
• Home gelós i possessiu.
• Interrogatoris sobre on va la dona i amb qui.
• Impediment dels contactes amb familiars amics i amigues (intent d'aïllament).
• La dona és un objecte. No té opinió.
• Humillacions, abusos sexuals.
• Negació del maltractament per part de l'home o, en tot cas, culpabilització de la dona.
• Insults, empentes, colps, puntades de peu, amenaces de mort, intents d'assassinat, mort. etc.

N'hi han tres tipus de violència de gènere: 

Psicològica: És un tipus de maltracte a escala emocional, el qual, normalment, es produeix abans del físic. En aquest maltracte, l'agressor adopta una posició de dominació cap a la víctima, i aquest la consumeix fins que es torna la seva completa submisa.


COM ADONAR-SE DE QUÈ UNA HO ESTÀ SOFRINT:

• Controla contínuament el teu temps. 
• És gelós i possessiu. 
• T'acuse de ser infidel. 
• Et desanime de tindre relacions amistoses o familiars. 
• T'amenaça de ficar fi a la relació. 
• Et prive del dret a la intimitat. 
• Et menysprea i et convenç de què eres menys que ell. 
• T'intimida en públic. 

Física: Es produeix quan l'agressor et produeix algun tipus de dany físic.
 
Sexual: És el que es produeix en mantenir relacions sexuals contra la tela voluntat.


Molta gent pensa: "Açò no em passarà a mi", però el cert és, que li pot passar a qualsevol.


"600000 dones han patit maltractament aquest any passat", així diu el titular d'una notícia, i entre eixes 600000 dones pot estar qui menys t'ho esperes, la teva companya de classe, o la veïna de baix, o inclús, en un futur, tu podries estar dins d'eixe nombre.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

MÉS CASOS ENTRE ADOLESCENTS

Els patrons de control, els mals tractes psicològics també els físics se segueixen perpetuant en les parelles adolescents. L'assassinat masclisista de la menor catalana en Lleida en mans del seu nóvio de 18 anys en 2013, en 2012, altre cas en el qual un home de 39 anys va assassinar a una xiqueta de 13 anys amb la que suposadament havia tingut una relació. Els experts alerten que els casos de violència de gènere protagonitzats per menors han augmentat en els últims anys. En 2011, es van investigar 473 assumptes de violència de gènere en els que alguns dels dos membres de la parella (o els dos) eren menors; l'any 2012 es van registrar 632, segons la Memòria de la Fiscalia General de l'Estat. "Fan falta més campanyes d'educació i, sobretot, que aquestes siguen permeables a un grup de població a la qual arriben els missatges d'alerta però que no se senta identificat amb el patró de víctima", apunta Núria Rodríguez, psicòloga que treballa amb adolescents.


Susanna Martínez, de la Comissió d'estudi de Mals Tractes a Dones creu que fan falta més mitjos per a tallar l'inici dels comportaments masclistes. "Cal potenciar l'educació en igualtat i un mode sa d'entendre les relacions", diu. Creu que les noves tecnologies poden ser un bon mig.


Precisament, el Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat, ha ficat en marxa una aplicació per al mòbil dissenyada per a menors. El departament d'Ana Mato, preocupada per l'augment de casos de violència masclista entre menors, última en estudis que radiografia la situació.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

TESTIMONIS

"Jo sempre vaig tindre por d'ell, però no vaig pensar que arribaria a tant. Em donava temor estar amb ell asoles en casa."


Eixe testimoni és d'una dona a la qual el seu home va apunyalar i aquesta, finalment, es va fer la morta per tal de què no la matara.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

AGRESSORS

Són els agressors uns "malalts", o són plenament conscients dels seus actes?

-Alguns estan limitats intel·lectualment per l'abús de drogues o alcohol, cal tindre en compter que l'alcohol incrementa la desinhibició, la perdida de control, i això facilita l'inici de l'agresió. Encara que alguns utilitzen l'alcohol com a defensa per a actuar així, i amb la facilitat de què després no recorden res.
Què fer?
Si ets víctima de maltractaments o coneixes alguna dona que ho siga, has de buscar suport i assessorament especialitzat.
TELÈFONS D'AJUDA (24h.):

• Telèfon d'atenció de l'Institut de la Dona (Ministeri de Treball i Afers Socials)->900191 010
• Centre de la Dona (Generalitat Valenciana)-> 900 580 888
• Emergències-> 112
• Ajuntament de Castelló-> 964 226 010

El bou de la Vega.

L'altre dia vaig sentir parlar d'una notícia que em va fer pensar molt en la societat d'avui en dia: El bou de la Vega.

Vull que tingueu en compte que aquesta publicació no té l'objectiu d'insultar a ningú pel que pensa, sols de donar la meua opinió respecte a aquest tema. Jo em considere totalment antitaurina, ja que no m'agrada gens que maltracten a animals que no tenen la culpa de res, simplement per ser una "tradició històrica". Quan als taurins els parlem dels bous, les corregudes, i tot el relacionat amb aqueix tema, és algo bo per a ells, és una cosa que a ells els agrada, però si per exemple, els parlem d'un matador, és una aberració, i la meua pregunta és, quina és la diferència? perquè jo i molta gent més, no veiem cap.

Doncs, per a qui no ho sàpiga, és un esdeveniment taurí d'origen medieval, únicament celebrat a la localitat de Tordesillas. El torneig consisteix en la lluita, caça o persecució d'un bou per centenars de llancers, en la qual alguns d'aquests últims intentaran llancear al bou fins a la mort, després que aquest haja estat deixat anar pels carrers del poble i conduït pels corredors i aficionats fins camp obert.

Com haveu vist, he assenyalat algunes paraules, quina és la vostra opinió sobre eixes paraules?
Medieval: per què hem avançat en quasi tot, menys en això? Si ara estem en el segle XXI, per què seguim practicant tradicions de fa cinc segles?



Vaig llegir en diversos periòdics que en la manifestació ante aquest aconteciment, va ser ferida una activista a causa d'una predada al cap dels taurins, els animalistes van atacar als taurins? no, aleshores, per què ells si que van arribar a l'atac físic?

Vosaltres que opineu?

El meu estiu.

Us vaig a parlar del meu estiu.

No ha sigut el millor de la meva vida, però m'ho he passat molt bé. Com tots els anys en aquestes dates, me'n vaig quasi tot l'estiu al poble de ma mare, Algesires, allí viu tota la meva família materna que, llevant els meus avis, sols els veig una vegada a l'any.

El viatge se me'n va fer molt llarg, ja que són vora deu hores en cotxe. Abans d'arribar vam haver d'anar a deixar a la meua germana de 21 anys, i a Becky, la gossa, a Monda, un poble de Màlaga, que és on viu el nóvio de la meua germana, Cristina.

Quan ja portàvem dos o tres dies allí, Cristina em va cridar per a preguntar-me si volia anar algun temps amb ells. L'endemà, estàvem de camí per a portar-me. M'ho vaig passar molt bé, vam estar alguns dies en Monda i d'altres en Màlaga. Vam vore l'Alcazaba, dos dels set centres comercials, el port i moltes esglésies, també com en el poble no hi havia res a fer, quasi tots els dies ens anàvem a La Cañada, el centre comercial de Marbella, que està a uns vint minuts en cotxe. Vaig estar allí fins que mon pare ens va cridar per a dir-nos que s'havia de tornar a Castelló per a arreglar uns papers del treball, aleshores me'n vaig haver de tornar perquè si no ningú em podria portar altra vegada a Algesires.

Després d'altres noranta minuts en cotxe, ja estava de nou amb ma mare i els meus avis. Abans m'agradava més anar perquè estàvem tots junts, però ara, molt familiars s'han mort, la meua germana ja quasi no passa temps allí.

Al mes d'estar allí, ens vam tornar, es va fer més curt que de costum, potser perquè tenia ganes d'arribar i poder veure els meus amics i passar la resta de l'estiu amb ells, encara que ens quedava comprar tot el material escolar, arreplegar els llibres, compra la bossa, etc.

Finalment, vaig anar a dormir a casa de la meva amiga, Maria Cobo, i eixe dia ja va acabar l'estiu, ja que l'endemà, teníem la presentació del nou curs 2014-2015.