El seu cervell era alguna cosa fora del comú. Va cursar 7 carreres universitàries, parlava perfectament 40 idiomes, va escriure infinitat d'articles i 15 llibres que no li van valdre en absolut per a aconseguir la fama, o almenys, perquè el gran públic tinguera en compte els seus coneixements. William va ser un geni més que avui dia habita en l'Olimp de l'oblit, un jove excepcional que mai va tenir massa sort, que no va poder ni va saber trobar el seu lloc en el món.
Es diu que va començar a parlar als 6 mesos, que amb 8 menjava solament, i que amb un any i mitjà, llegia el periòdic The New York Times. Dominava la majoria de les llengües, incloent també les llengües mortes… i el que és més interessant, amb vuit anys William va arribar a inventar el seu propi idioma el Vendergood. Arribats els 9 anys, el petit William ja portava quatre llibres escrits sobre anatomia i astronomia. Prodigiós, sens dubte.
Però com va poder arribar a desenvolupar tals aptituds? Òbviament quan parlem d'intel·ligència prevalen dos factors, les habilitats innates i les adquirides. Aquestes últimes li van ser transmeses a força de dura instrucció pel seu pare, un home obsessionat amb la psicologia i amb fer del seu fill el major geni de tots els temps.
Ho va aconseguir?
El jove que mai va aconseguir la felicitat.
La veritat és que el nostre brillant jove tenia altres inquietuds que anaven més enllà dels seus estudis…quan va descobrir el socialisme va sentir que havia trobat el seu vertader camí. Estàvem en 1914, i William havia decidit deixar els seus estudis de lleis. Era el Dia del Treballador i no va dubtar a formar part d'una marxa comunista que va acabar amb uns greus disturbis i amb el seu arrest.
Però aquella primera detenció no ho va detenir. Va participar en infinitat de manifestacions i protestes, la qual cosa li va valdre el ser novament detingut, i jutjat…William James Sidis es va defensar dient que ell, era un simple objector de consciència de la Primera Guerra Mundial. I encara més, que era ateu i comunista, que enaltia una filosofia llibertària basada en els drets individuals. Un xic valent. Tota una revolució per a l'època que no va anar molt bé acceptada. Se li va condemnar a 18 mesos de presó.
Què van fer llavors els seus pares, àvids que el seu fill seguira pel camí que havien previst per a ell? No ho van dubtar. No era més que un adolescent quan va ser portat a una institució per a ser internat “i corregir-li” aqueixes idees polítiques. Els seus pares estaven d'acord que el xic havia de ser reformat per a eliminar del seu cap tan “confisques” idees.
Un final en solitud per a William James Sidis.
Estant en la institució va ser tractat per un psicoanalista rus, qui coneixent les seues capacitats va voler fer d'ell l'ésser humà més intel·ligent de la història. Els seus pares van recolzar en tot moment aqueix dur programa per a convertir-ho en “una autèntica màquina humana”. Òbviament, allò no va durar massa. Es van escriure infinitat d'articles d'ell i del seu sobrehumana intel·ligència, d'aquell cervell brillant dotat d'increïbles capacitats. Però quan William va tenir l'oportunitat, va fugir del centre i va trencar tot contacte amb metges, psicòlegs i també, com no, amb els seus pares. Els qui van recolzar en tot moment aqueixa tortura psicològica a la qual va estar sotmès.
Els anys següents van ser un tiovivo d'alts i baixos. Va començar a estudiar carreres universitàries per capritx, no li costava massa acabar-les i va col·leccionar infinitat de títols. Per a mantenir-se, va treballar en ocupacions molt per sota de la seua categoria… no volia cridar l'atenció, no desitjava que cap científic més es fixara en ell i canviava de ciutat contínuament.
Mai va fer massa amb la seua vida ni va aconseguir ser feliç. Mai va tenir família, ni tan sols parella. La mort li va arribar en 1944 quan tenia 46 anys, un vesse cerebral que va posar fi a la seua brillantor, a les seues capacitats sempre amagades, al seu espectacular cervell que un dia, ja no va poder més. En aquests moments els experts estimen que el seu coeficient intel·lectual havia de sobrepassar els 250 punts, podent arribar fins i tot als 300, però en cap moment aquesta puntuació li va donar les portes per a poder assaborir algun tipus d'èxit, o simplement, el plaure d'una vida satisfeta i plena.
En l'actualitat, la persona amb el coeficient intel·lectual més alt del món li correspon a una xica americana trucada Marilyn Vós Savant. Desconeixem si aquesta virtut, serà si escau sinònim de felicitat o més aviat una nova maledicció com la patida en el seu moment pel desgraciat William James Sidis…
El jove que mai va aconseguir la felicitat.
La veritat és que el nostre brillant jove tenia altres inquietuds que anaven més enllà dels seus estudis…quan va descobrir el socialisme va sentir que havia trobat el seu vertader camí. Estàvem en 1914, i William havia decidit deixar els seus estudis de lleis. Era el Dia del Treballador i no va dubtar a formar part d'una marxa comunista que va acabar amb uns greus disturbis i amb el seu arrest.
Però aquella primera detenció no ho va detenir. Va participar en infinitat de manifestacions i protestes, la qual cosa li va valdre el ser novament detingut, i jutjat…William James Sidis es va defensar dient que ell, era un simple objector de consciència de la Primera Guerra Mundial. I encara més, que era ateu i comunista, que enaltia una filosofia llibertària basada en els drets individuals. Un xic valent. Tota una revolució per a l'època que no va anar molt bé acceptada. Se li va condemnar a 18 mesos de presó.
Què van fer llavors els seus pares, àvids que el seu fill seguira pel camí que havien previst per a ell? No ho van dubtar. No era més que un adolescent quan va ser portat a una institució per a ser internat “i corregir-li” aqueixes idees polítiques. Els seus pares estaven d'acord que el xic havia de ser reformat per a eliminar del seu cap tan “confisques” idees.
Un final en solitud per a William James Sidis.
Estant en la institució va ser tractat per un psicoanalista rus, qui coneixent les seues capacitats va voler fer d'ell l'ésser humà més intel·ligent de la història. Els seus pares van recolzar en tot moment aqueix dur programa per a convertir-ho en “una autèntica màquina humana”. Òbviament, allò no va durar massa. Es van escriure infinitat d'articles d'ell i del seu sobrehumana intel·ligència, d'aquell cervell brillant dotat d'increïbles capacitats. Però quan William va tenir l'oportunitat, va fugir del centre i va trencar tot contacte amb metges, psicòlegs i també, com no, amb els seus pares. Els qui van recolzar en tot moment aqueixa tortura psicològica a la qual va estar sotmès.
Els anys següents van ser un tiovivo d'alts i baixos. Va començar a estudiar carreres universitàries per capritx, no li costava massa acabar-les i va col·leccionar infinitat de títols. Per a mantenir-se, va treballar en ocupacions molt per sota de la seua categoria… no volia cridar l'atenció, no desitjava que cap científic més es fixara en ell i canviava de ciutat contínuament.
Mai va fer massa amb la seua vida ni va aconseguir ser feliç. Mai va tenir família, ni tan sols parella. La mort li va arribar en 1944 quan tenia 46 anys, un vesse cerebral que va posar fi a la seua brillantor, a les seues capacitats sempre amagades, al seu espectacular cervell que un dia, ja no va poder més. En aquests moments els experts estimen que el seu coeficient intel·lectual havia de sobrepassar els 250 punts, podent arribar fins i tot als 300, però en cap moment aquesta puntuació li va donar les portes per a poder assaborir algun tipus d'èxit, o simplement, el plaure d'una vida satisfeta i plena.
En l'actualitat, la persona amb el coeficient intel·lectual més alt del món li correspon a una xica americana trucada Marilyn Vós Savant. Desconeixem si aquesta virtut, serà si escau sinònim de felicitat o més aviat una nova maledicció com la patida en el seu moment pel desgraciat William James Sidis…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada