Aquest incident es va repetir durant uns dies i va deixar fins a 1.000 cossos de gripaus sense vida surant en l'aigua. La notícia del macabre espectacle va arribar ràpidament a la premsa que va batejar l'estany amb el nom de “Estany de la mort“.
Primeres hipòtesis.
El fenomen va desconcertar als experts, que no aconseguien entendre per què explotaven els gripaus.
Ràpidament es van realitzar proves per a comprovar la qualitat de l'aigua. Els resultats van determinar que no estava contaminada i que les granotes no patien cap malaltia.
Es va especular sobre la possibilitat que hagueren contret un virus a partir de la femta dels cavalls que passaven per una carretera propera. Fins i tot es va parlar de suïcidis amb l'objectiu de controlar la superpoblació de la mateixa espècie en la zona.
Cap d'aquestes hipòtesis va ser encertada i semblava impossible arribar a comprendre les causes d'unes morts tan poc naturals, fins que un expert en amfibis va solucionar el misteri.
La increïble resolució
El Doctor Frank Mutchsmann – especialista en amfibis – es va dedicar a investigar els cossos dels gripaus i es va fixar que tenien dues característiques en comú: tots tenien una ferida circular en les seues esquenes i els faltava el fetge.
Després de diverses comprovacions, el Dr. Mutchsmann va arribar a una conclusió: la forma de les incisions coincidia amb la del bec d'un au. El tipus de ferida evidenciava que no eren una fura o una rabosa qui havien atacat als gripaus, sinó ocells, en concret, corbs.
Segons el Dr. Mutchsmann: “Era clarament obra de corbs, els quals són suficientment intel·ligents com per a saber que la pell del gripau és tòxica i decidir que el fetge és l'única part de la qual val la pena alimentar-se”.
Pel que sembla, el gripau no es percep que li estan atacant fins que no li han extret el fetge. Una vegada ocorre açò, s'unfla usant el seu mecanisme de defensa natural. Però com no té fetge – ni costelles o diafragma – que sostinga els òrgans entre si, els pulmons s'unflen de forma desproporcionada i esclaten, llançant acomiadats la resta de parts del cos.
El Dr. Mutschmann va teoritzar que possiblement els corbs van atacar als gripaus durant el apareament d'aquests i per açò no es van percebre de l'agressió fins que va anar massa vesprada. Una vegada un dels corbs va descobrir com atacar als gripaus sense enverinar-se, la resta van aprendre mitjançant l'observació. Un comportament que demostra una capacitat de raonament sorprenent encara que alhora, en aquest cas, bastant inquietant.
En qualsevol cas, cal afegir que el Dr. Mutchsmann va assegurar que l'atac no va haver de resultar massa dolorós i que no cal culpar als corbs, al cap i a la fi “és part de la naturalesa“.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada