La vertadera i terrorífica història de la “Caputxeta Roja”.

Els orígens de la Caputxeta Roja.

El conte de Caputxeta Roja és, segons els experts, dels quals més variacions han patit al llarg de la història. Una llegenda que té els seus orígens en l'Edat Mitjana i que va ser arreplegada posteriorment per diferents autors per a donar-nos una visió lleugerament diferent de la font original.

• Charles Perrault va ser el primer a incloure a la Caputxeta Roja dins dels seus contes populars en 1697. A diferència de Hansel i Gretel, per exemple, la Caputxeta no era molt coneguda a Europa. Tenia la seua tradició en un escenari bastant tancat i limitat com era el nord dels Alps. Però la història tenia bastant interés i valia la pena incloure-la i difondre-la entre la població. Però açò sí, Perrault va veure necessari fer uns canvis perquè fóra “apta” de cara al públic infantil.
• En 1812 els germans Grimm van decidir també agafar la història i fer-la seua. Canviant el final i basant-se sobretot en l'obra de Ludwig Tieck cridada “Vida i mort de la petita Caputxeta Roja” (Leben und Tod dónes kleinen Rotkäppchen), tragèdia en la qual apareix per primera vegada la figura del llenyataire. Els germans Grimm es van afanyar a més a polir alguns aspectes del conte, detalls morbosos i eròtics, també els sagnants, afegint és clar, un final feliç on tots se salvaren a excepció del més malvat de tots: el llop.

El vertader conte de la Caputxeta Roja.

La protagonista del conte és una jove. Gens canvia ací. Una xiqueta a qui ordenen que porte llet i pa a la seua àvia. La xica accepta amb una mica d'inquietud però decidida, sap que no és un trajecte fàcil i que ha de travessar un bosc que les gents del poble temen. És una zona freqüentada per llops. Però ella accedeix, es cobreix amb un mantell roig molt cridaner i avança tranquil·la per aqueix bosc espès i solitari fins a arribar a la casa de la seua àvia.

Tot ha anat bé. Està fora de perill. En entrar, veu a la seua àvia enrotllada en el llit. Sembla cansada, té la veu alguna cosa estranya però no li dóna importància. Li indica que li ha portat llet i pa, al quin, la seua àvia, li l'agraeix i li indica que menge alguna cosa… que en l'armari de rebost té una mica de carn.

La jove es prepara la carn i la menja amb fam. Minuts després, l'àvia li indica que es lleve la roba i es fique al llit al costat d'ella, en el llit. Caputxeta roja va desprenent-se de cada peça de la seua roba seguint les ordres de la seua àvia. Tot l'ha de llançar al foc: faldilla, mitjes, roba interior…. la caperuza. “Per què?” – pregunta la xiqueta davant aqueixa ordre – “Per què ja no et van a fer falta”, respon l'àvia amb “veu profunda”,

Quan la xica, nua, entra al llit, descobreix que no és la seua avieta qui està allí, sinó el llop. Que entre mofas li revela que el que acaba de menjar fa un moment, no era carn d'animal, sinó part de la seua àvia. I que ara ell, el llop, va a devorar-la a ella. I així ho fa.

Terrorífic. No és així?

Els elements culturals de la Caputxeta Roja.

La història original de la Caputxeta tenia el seu origen en dos eixos centrals: els ritus d'iniciació i el canibalisme. Ens trobem amb una xiqueta que abandona la seua casa, la seua família i la civilització per a endinsar-se en el bosc en solitud. Va coberta per un mantell roig, que ve a simbolitzar la menstruació i despertar sexual. És, senzillament, un ritu d'iniciació.

El llop encarna al seu torn la sexualitat més primitiva, letal i salvatge. Un enemic més al que nostra jove havia d'haver fet front, però que no aconsegueix véncer. Sense voler cau en aqueixa dimensió tan temuda i prohibida que és el canibalisme, devorant a aqueixa anciana que representava el caduc i el vell, la qual cosa havia de ser transmutat. Com podem veure, les interpretacions antropològiques beuen d'aqueixes arrels antigues del nostre passat, d'aqueixa zona dels Alps on va sorgir la història i del simbolisme dels llops.