La vertadera història de Hansel i Gretel.

La història dels germans Grimm

El conte de Hansel i Gretel té el seu origen en terres alemanyes, una història procedent de l'edat mitjana que va ser arreplegada i lleugerament “desinfectada” pels germans Grimm. Van ser ells els qui van recopilar el conte per a incloure-ho en la seua publicació de 1812.

Com a curiositat, direm que la història va ser classificada com a Classe 327 en el sistema Aarne-Thompson. Per a aquells als qui la maduresa haja desdibuixat una mica la trama central de Hansel i Gretel, farem un breu esbós. Els protagonistes eren fills d'un llenyataire, i tenien com a madrastra a una dona que, com tota madastra de conte era tan vil com a malintencionada. Va ser aquesta bona dona qui va decidir que, ja que ja no hi havia mitjans amb els quals mantenir-se, havien d'abandonar als xiquets a la seua sort en el bosc. Va convéncer al seu pare i aquest, així ho va fer. Però Hansel, que era un xiquet llest, va decidir marcar amb pedres el camí a casa. I així és com aconsegueixen tornar… en aqueix primer intent.

Però els pares segueixen sense acceptar-los -especialment la madrastra- així que en aquesta ocasió, el pare els porta encara més lluny. I Hansel, torna a marcar el camí però aquesta vegada amb molles de pa. Resultat? Tota una fatalitat, ja que els malvats -i famolencs- ocells li les acaben menjant. Els germans vaguen dies i dies perduts pel bosc, fins que un dia, donen amb tot un paradís: una casa construïda amb sucre, caramel i pa de gingebre. I comencen a devorar-la… I qui hi ha en el seu interior? Una bruixa. Una malvada bruixa que, cada dia, trau un dit per la finestra per a comprovar que els xiquets han engreixat. Amb quina finalitat?, per a menjar-li'ls. Però els xiquets són llests i li fan palpar, en realitat, un simple os.

Fins que la bruixa, fastiguejada, els entra en la casa dient-los que va convidar-los a menjar. A menjar alguna cosa calenteta… però els nostres xiquets, com ja saps, no són ingenus i Gretel adverteix el parany. Els dos germans preparen una hàbil estratègia i la terrible bruixa acaba atrapada en el seu propi forn i cremada. Com acaba la història? De manera meravellosa: els xiquets tornen a casa portant-se amb ells els tresors de la bruixa i la casualitat no pot ser més perfecta, perquè en tornar a la llar descobreixen que la seua malèvola madrastra també a mort. Tot perfecte. Aquests són doncs els eixos principals del conte, que sempre poden patir alguna variació, però vegem ara què ens diu la vertadera història.

Hansel i Gretel, una trista història de l'Edat Mitjana

Com ja t'hem comentat, el conte de Hansel i Gretel té el seu origen en l'Edat Mitjana, una època de penúries, tradicions i desgràcies que va conrear un interessant substrat per a contes com aquest. L'estudiosa del folklore medieval Maria Tatar, ens indica que el que en veritat mostra aquesta història és el clar reflex d'un moment històric. Vegem-ho detalladament.

1. En primer lloc, el conte de Hansel i Gretel mostra els elements d'iniciació de quasi tots els pobles indo-europeus, que indiquen el passatge a la maduresa mitjançant una incursió al salvatge o el desconegut, com pot ser un bosc. De fet, ja ho vam veure en la nostra anàlisi del conte de la Caputxeta Roja. En aquest cas la història original ens explica com un pare i una mare, donada la falta d'aliment amb el qual sustentar la família, decideixen que és millor que els xiquets es vagen al bosc per a viure per si sols.
2. La fam ho domina tot en aquest context. És aqueixa ombra horrible que fa que l'home puga cometre les seues majors atrocitats. Els pares de Hansel i Gretel no els abandonen a la seua sort, sinó que es veuen obligats a separar-se d'ells perquè -segons diverses anàlisis de la història original- podrien arribar a menjar-li'ls o a ser atacats per altres veïns. Així que el millor és iniciar-los primerencament en la maduresa, deixant que s'endinsen en el bosc. Una vegada allí, ja no són xiquets, sinó adults que han d'aprendre a valer-se per si mateixos. Els pares, s'alliberen així de la seua responsabilitat.
3. La bruixa del bosc que desitja menjar-li'ls és, en veritat, aqueixa ombra real que podia planejar en aquesta època. La fam és voraç i el pecat del canibalisme una possibilitat tangible. De fet, aqueixos ocells que es mengen les molles de pa impedint-los tornar a casa, són un primer símbol del perill i de la cruesa d'aquest escenari en el qual, efectivament, preval la fam.
4. Una dada curiosa és que en el conte dels germans Grimm són molts els xiquets els que veuen en la figura de la madrastra, a l'autèntica bruixa. Ella, qui abandona als germans, havia de ser “madrastra” i no la seua mare per a dulcificar una mica la història, perquè no és inconcebible que una mare puga abandonar al seu fill. Encara que, en realitat, aqueixa és l'essència de l'autèntic conte de Hansel i Gretel, uns pares que inciten als seus fills al fet que s'endinsen en el bosc per a evitar tenir la temptació de “menjar-li'ls”. Terrible, sens dubte.
5. Així que no, en la història real no hi ha bruixota ni final feliç. De fet, tampoc coneixem l'autèntic final. Els experts solament ens diuen que va ser l'exemple d'una època de penúria: Xiquets portats al bosc donat l'escenari de fam extrema, on se'ls obligava a haver de sobreviure, sovint, saquejant allò que trobaven: camps, cases… (Hansel i Gretel “saquegen” també una casa, però feta de dolços).