Witley Park, la història d'un saló de ball ocult sota un llac.

El saló de ball ocult sota l'estàtua de Neptú

Estem en Surrey, prop de Godalming, ací on es troba el petit poble de Witley. Una vegada ací no tenim més que preguntar pel parc, perquè immediatament ens porten a una àmplia superfície voltada per unes tanques de fusta on veurem un gran caseró i un llac. El secret d'aquest singular escenari es troba just sota l'estàtua de Neptú. Aqueix déu de pedra que s'alça solitari sobre el llac, custodiant allò que hi ha sota els seus peus.

Però com accedim al saló de ball? Molt fàcil, hi ha una passarel·la que et porta a unes escales de formigó en espiral, fins a arribar a un pis inferior, on la temperatura és una mica més baixa. És un petit recorregut dotat de misteri i encant, es nota que el temps ha discorregut sagaz per aquest escenari ara oxidat i una mica oblidat, però del que podem intuir igualment la seua bellesa. L'aigua brilla sobre la cúpula, ací, en el bec de la qual, segueix apuntant l'estàtua geganta de Neptú.

Whitaker Wright, el corrupte creador de Witley Park

Semblant capritx va eixir de la ment del senyor Whitaker Wright, un home que va fer una notable carrera com estafador, aconseguint el seu punt màxim d'èxit en 1890. Va ser llavors quan va formar la “London i Globe”, companyia que gestionava un gran ventall de temes relacionats amb accions i bons de la mineria, dels quals va traure notables beneficis enganyant a la gent.

El seu major capritx va ser sens dubte Witley Park. Va alçar una casa estile Tudor amb 32 habitacions, va crear amplis jardins plens de figures i estàtues de bronze i va realitzar, sobretot, el famós saló de ball secret sota el seu llac. Un llac artificial que van crear més de 600 obrers després d'àrdues jornades de treball, canviant per complet el terreny. Una petita meravella arquitectònica, que el seu amo tenia com el seu més preuat tresor. La casa -aqueix caseró immens ple de luxes i més excentricitats arquitectòniques- va ser destruïda per un incendi en 1952 i posteriorment demolida. Queda una construcció adjacent que pots veure en la imatge de a baix enfront d'una font. Com veus, es conserva en millor estat que el mateix saló de ball.

Ningú balla ja tampoc en el saló ocult sota l'aigua, ja que tot va quedar suspès en l'oblit i el silenci quan el senyor Whright va decidir llevar-se la vida amb cianur. Les seues estafes van ser descobertes i la sentència va ser ferma i podem dir que fins a meritòria: se li va condemnar a anar a la presó i a confiscar-li totes i cadascuna de les seues possessions. Però Whitaker Whright ni tan sols va arribar a trepitjar la seua cel·la, perquè el 26 de gener de 1904, es va suïcidar de manera lenta i agònic amb una dosi de cianur.

Deien que una de les seues majors aficions era jugar al billar en el centre del saló de ball, ací on el reflex de l'aigua acompanyava cadascun dels seus moviments. Excentricitat, corrupció i poder dels quals ja solament queda el testimoniatge oxidat d'aquest parc inoblidable de Surrey.