La tornada de Nessie
S'aprecia com el deixant d'un vaixell, però el vaixell no està”, apunta Gary Campbell, president del Official Loch Ness Monster, per al Daily Mail. “Siga el que siga, es troba sota l'aigua i en direcció al sud, llevat que hi haja submarins secrets creuant el llac, la grandària de l'objecte fa que siga possible parlar del monstre del Llac Ness” diu Campbell.
El curiós d'aquesta imatge és que no és l'única que existeix. L'any passat també va haver-hi un parell de turistes que van enviar unes fotografies molt semblants al Daily Mail impactats pel que acaben de veure. Ara sembla que la tecnologia de la casa Apple ha vingut a refutar que l'arreplegat per aquells turistes, no era cap “fake”, cap muntatge amb el qual avivar el negoci del Monstre del Llac Ness. Fóra el que fóra… senzillament estava allí.
Breu història del Monstre del llac Ness
La veritat és que en cap moment s'ha donat veracitat als albiraments o fotografies arreplegades al voltant d'aquest llac d'Inverness, a Escòcia. Els científics no poden admetre -de moment- l'existència d'una criatura de grans dimensions a l'interior d'aquest profund escenari d'aigua dolça.
La referència més antiga sobre el suposat monstre té el seu origen entre els anys 565 i 591. Sant Columba va deixar escrit una peculiar trobada amb un ésser immens que va eixir del llac, una criatura aquàtica que, per alguna raó, havia intentat atacar a un home que merodeaba les rodalies del llac. Aquest fet va ser arreplegat en “La Vida de sant Columba”.
Des de llavors les aparents “trobades” han sigut habituals. Ja en 1930 es va arreplegar per primera vegada en un periòdic “Inverness Courier” la notícia que un peix molt gran -o un altre ser- havia aparegut en les aigües del llac Ness. Alguna cosa així va suposar una espècie de “tret d'eixida” abans de res el que posteriorment anava a arribar. Els periòdics de Londres no van tardar a arreplegar el ressò de la notícia, enviant immediatament fotògrafs i reporters a Escòcia, mentre que un Circ oferia 20.000 lliures a tot aquell que aconseguira capturar al monstre. Es va aconseguir? En absolut.
Una de les teories més esteses és que aquesta criatura podria ser una espècie aparentment extinta. Un plesiosaure gens menys. Per les descripcions dels testimonis els entesos en orictozoologia defineixen a un ésser aquàtic, un ésser de l'era mesozoica de grans dimensions i llarg coll. Les aletes són sens dubte el més característic de l'animal i una de les pistes per a catalogar-ho en aquesta espècie. Unes aletes que li servirien per a propulsar l'aigua. Però podria ser? Els científics ens recorden que no és factible.
Se sap que els Plesosaures necessitaven emergir a la superfície per a respirar, alguna cosa que sense cap dubte haguera provocat continus albiraments de la criatura. Un altre fet per a no acceptar aquesta teoria és que el llac Ness, malgrat ser profund i extens, es va originar després d'una glaciació geològica recent i va estar en estat sòlid i congelat durant l'era del gel. És doncs impossible que una família d'aquests dinosaures aquàtics pogueren romandre allí amb vida fins a la nostra actualitat, reproduint-se amb normalitat, en un mitjà amb molt poca biomassa de la qual alimentar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada