Dalí va nàixer en 1904 i el seu germà al qual van cridar també Salvador Dalí va morir a l'agost de 1903 abans de complir els dos anys. L'artista seria per als seus pares alguna cosa així com el seu primer Salvador Dalí reencarnat, alguna cosa que va marcar per sempre a l'artista. I és que els seus pares sempre ho comparaven amb el Dalí mort… Fins i tot tenien en la seua alcova una fotografia del “primer Dalí” al costat d'una reproducció del Crist de Velázquez. D'ací segons ell l'afany de notorietat que li acompanyaria tota la vida.
“Totes les excentricitats que he comés, totes les incoherents exhibicions procedeixen de la tràgica obsessió de la meua vida. Sempre vaig voler provar-me que jo existia i no era el meu germà mort. Com en el mite de Cástor i Pólux, matant al meu germà, he guanyat la meua pròpia immortalitat”.
De fet la llegenda de Cástor i Pólux influirà molt en l'obra de Dalí.
El llibre de malalties.
Si l'anterior us ha sorprés, doncs la cosa no acaba ací… Per si no fos poc el pare de Dalí va pensar que el seu fill podria haver mort a causa d'alguna malaltia de transmissió sexual que ell podria haver contret en les seues aventures amoroses de solter. Així que no se li va ocórrer una altra cosa que deixar damunt del piano un llibre de patologia mèdica amb unes terrorífiques fotografies sobre les conseqüències d'algunes malalties venèries. El curiós Dalí va mirar aqueix llibre una vegada i una altra… De fet ell mateix va afirmar que la seua impotència i la seua pràctica habitual de l'onanisme influirien enormement en la seua obra, com les formes flàccides, les crosses i el quadre “El Gran Masturbador”, que és un autoretrat de si mateix.
La trobada de Gala.
Sens dubte l'aparició de Gala seria un altre dels fets que marcarien profundament la vida de Dalí. Gal·la havia sigut dona de Paul Eluard i amant de Max Ernst. Dalý i Gala es van conéixer en 1929 al costat del seu marit, Buñuel i Magritte. Ella tenia 35 i Dalí 25. Dalí, que encara era verge i que no estava segur de ser o no homosexual, es va estrenar amb Gala i 5 anys després es van casar. Amb una personalitat forta Gal·la li aportaria tot el que li faltava a Dalí: li donava equilibri emocional i portava la part financera de la seua obra, alguna cosa que a Dalí no li agradava gens fer.
Dalí va afirmar “No m'he tornat boig perquè ella ha assumit la meua bogeria”.
Gala, per la seua banda, deia: “M'importa poc si Dalí m'estima o no. Personalment jo no amo a ningú”. Ella va tenir molts amants mentre va estar amb Dalí..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada