La història de la Ventafocs és sens dubte un dels relats més clàssics de l'Antiguitat. Disposa d'una llarga tradició oral i escrita que ho entrellacen des de la cultura Egípcia fins a la cultura Grega. Els elements que quasi sempre semblen repetir-se són precisament aqueixos acompanyants sobrenaturals que ajuden a la protagonista, com les colomes, animals que a Grècia sempre s'associaven amb la deessa Afrodita.
És precisament en la tradició Greco-Egípcia on trobem a la primera “Ventafocs”, però aquesta vegada de nom Ródope, una xica grega de cabells clars i pell molt blanca que és raptada per uns pirates per a ser venuda a Egipte com a esclava. Com no pot ser d'una altra manera, Rórope entra a treballar en una casa on és menyspreada per serves lliures, xiques que la humilien per ser diferent, d'una altra raça.
Un dia, mentre Rórope treballava en les seues àrdues tasques com a esclava, entra un Falcó i li roba una de les seues sandàlies. Era el déu Horus Egipci, qui fuig audaç per a anar fins al faraó d'Egipte i deixar-li caure aqueixa intrigant sandàlia. Per què ho havia fet? El Faraó Amosis I, va saber interpretar-ho immediatament: era un senyal dels déus. Havia de cercar a la propietària d'aqueixa sandàlia per a fer-la la seua esposa.
La versió xinesa de la Ventafocs
Sorprés? Segur que no. La influència asiàtica en el conte de la “Ventafocs” sempre ha tingut molts adeptes. Especialment pel tema de les sabates i la idea que “els peus xicotets” són un símbol d'absoluta bellesa en aquesta cultura, un tret que sempre sembla acompanyar a la figura de la Ventafocs.
Existeix doncs un interessant relat que té el seu origen al llarg dels segles VIII i X de la dinastia xinesa Táng, que ens presenta a una jove, a una xica de nom Yeh Shen. És -com no- molt bonica, i disposa d'uns petitíssims peus que la diferencien de la resta de joves. Recordem que és en aquesta època quan comença precisament a posar-se de moda el que ells criden “peus de lotus”, on, un peu no havia d'intervenir més de deu centímetres per a poder considerar-se bell.
Tota una “tortura xinesa” per descomptat, alguna cosa que va obligar a moltes xiquetes a haver d'ajustar les seues sabates per a impedir així el correcte creixement del peu. Doncs bé, en el relat asiàtic de la Ventafocs, Yeh Shen és la fillastra d'una dona malvada que la humilia i que la fa treballar per a la resta de les seues filles. És la criada de casa i el centre de totes les dissorts. Gens nou, com pots veure…
I òbviament, un bon dia se celebra un ball en la regió. Un esdeveniment que li és vetat a la jove Yeh Shen, sent tancada amb clau perquè la seua madrastra i germanastres la consideren massa bella per a assistir. Una rival perillosa. L'únic amic del qual disposava la protagonista era un bonic peix de colors, però la seua madrastra, cruel fins a l'extrem, tement que l'animal poguera ajudar-la d'alguna forma, ho cuina i li'l menja.
Una tragèdia. Però la xica guarda les espines sabent que són màgiques, i invoca als esperits perquè l'ajuden. I així ho fan… Yeh Shen acudeix al ball amb un preciós vestit i uns bells -i diminutes sabates-perdent un en la seua escapada abans que la màgia acabara, tal com ens explica el relat que tots coneixem.
Òbviament l'emperador s'enamora d'ella, quedant-se amb aqueixa sabata perduda i proclamant l'edicte que, la xica que entrara en aquesta sabata hauria de ser la seua esposa. Davant aquesta irresistible proposició, la qual cosa fa la madrastra és tallar els dits dels peus d'una de les seues filles perquè aconseguira passar la prova. En veure que no funciona, li talla els talons a una altra de les seues filles. Però l'engany -i la tortura- és descoberta i la malvada dona és llançada a un pou. I les seues filles… apedregades fins a la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada