dijous, 25 de desembre de 2014

La síndrome que crea assassins en sèrie.

Què són les síndromes culturals?

Per a començar, convé explicar el significat de la paraula síndrome. Una síndrome és un conjunt de símptomes i signes que es manifesten junts sense cap causa coneguda, al contrari que una malaltia, que com té una causa biològica.

Se li crida síndrome cultural a aquella síndrome que es dóna en un context cultural en concret. Cal destacar que és cert que en aquesta societat tan globalitzada alguna d'aquestes síndromes estan perdent la seua característica principal, la de pertànyer a un context concret. Un exemple és la síndrome de Hikikomori, el qual està perdent la seua condició únicament japonesa i es comença a trobar en llocs com Europa i Llatinoamèrica.

La síndrome de Amok


Representación del Síndrome de Amok

La síndrome de Amok, com a bona síndrome cultural, és procedent d'una cultura en concret, en aquest cas parlem de Malàisia. Encara que, com hem comentat fa unes línies, aquestes síndromes s'han “desculturalitzat” i trobem casos en molts llocs del globus.

Etimològicament parlant, la paraula Amok s'entén com Escometre furiosament en batalla. La persona que pateix aquesta síndrome sent una ira i ràbia intensa que li porta a escometre contra tota persona o animal present, per a després intentar suïcidar-se. Aquesta persona quan està en ple atac agut no coneix el dialogue, l'única forma de detenir-li és immobilitzar-ho. En cas de no fer-ho, seguirà atacant a tot el que es creue al seu pas. L'episodi s'acompanya d'una simptomatologia variada, en la qual s'inclou: depressió, amnèsia, idees paranoides i esgotament.

Segur que si acudeixes a la teua memòria trobes notícies de l'estil “jove entra en una escola i assassina a 26 persones, dels quals 20 eren xiquets, i després se suïcida”. És possible que fins i tot aquest exemple et sone, i és que no és inventat. Aquesta situació es va donar en l'escola primària de Sandy Hook, en 2012.

Alguns autors al·ludeixen característiques similars en aquestes persones, entre les quals trobem:

  • Sotmesos a molta pressió. Aquestes persones estan sotmesos a una gran pressió per les seues famílies i reunits.
  • Retraïment social. Aquesta pressió comentada els porta a submergir-se en un món fictici, en un intent de despullar-se de tanta tensió que el món real els causa.
  • Excèntrics. Curiosament és normal que aquestes persones siguen qualificades de “excèntrics” (rar, estrany, fora del comú).
  • Afectivitat disminuïda. Se'ls considera quasi insensibles. Aquestes persones a poc a poc van perdent allò que més humans ens fa, les emocions i la capacitat d'afecte.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada