És la ciència la nova religió?

Actualment, la religió està en crisi, i la ciència és l'únic mètode al qual ens aferrem i recorrem per a raspallar les nostres afirmacions.

D'altra banda, sorgeixen crítiques cap a allò que molts comparen com a una nova forma de religió.

L'escepticisme i les crítiques constructives són bones. Sempre cal dubtar d'alguna cosa almenys una vegada. Inclòs de la pròpia sempre, la qual també és criticada per ser usada de vegades de forma inadequada. Els filòsofs són els que s'encarreguen de reflexions sobre que és ciència i que no ho és, sobre el bon ús d'aquesta, etc. Cal ressaltar que molta gent fa un ús incorrecte, no podem qualificar de dogma a allò que teòricament és anti-dogma. A una ferramenta de coneixement que es basa precisament en el dubte i en la revisió constant.

Aquest ús es materialitza de diferents formes. Per exemple, prenent per coneixement inamovible les conclusions trobades en estudis, intentant abastar amb la ciència camps en els quals no es pot entrar, etc.

Sols és més que una forma per apropar-se als fets. El dogma, en canvi, és una veritat que no necessita fets per ser demostrada i que es regeix com a principi per seguir. Un possible exemple és la ciència, si de veritat volem vore-ho així, podria ser el de "seguir el mètode científic", més que el mètode científic per si mateix. Almenys si volem aclarir la realitat del nostre món.

Si el que es busca, en canvi, és generar un sistema d'organització social o de control que aconseguisca un equilibri ràpid i temporal, el mètode científic és un camí massa difícil. La religió, en canvi, donarà millors resultats, o la política o els corrents filosòfiques sense contrast.

La responsabilitat dels resultats trobats pel mètode científic és de la humanitat, no del mètode. És com si, per exemple, li tirem oli bullint a alguna persona, i culpares el dany produït per haver-n'hi escalfat massa l'oli. El marc on s'aplica la ciència i els seus descobriments important, encara que no tot el món puga veure-ho.