dijous, 25 de desembre de 2014

La vertadera història de Blancaneus que segur no coneixies.

La vertadera història de Blancaneus: Maria Sophia Margaretha Catharina von Erthal.

Posem-nos en context. Any 1729. La petita María Sophia naix en el castell de Lohr, Alemanya. El seu pare era Philipp Christoph von Erthal, conestable del territori i gran diplomàtic que es relacionava amb tota la noblesa d'Europa complint les funcions de ministre d'exteriors. Una vida molt activa que es va paralitzar de sobte quan va morir la seua esposa.

Dos anys després, va tornar a trobar la felicitat amb una nova esposa: la bella Claudia Elisabeth Maria von Venningen, Comtessa Imperial de Reichenstein. Com a curiositat et direm que avui dia pot visitar-se el castell de Lohr, i que en una de les habitacions es troba un espill que, segons es creu, va regalar el pare de María a la seua segona esposa. Mesura 1,60 i és una peça bellíssima que va ser fabricada en el mateix poble de Lohr, ja que allí disposaven d'una distingida indústria manufacturera de cristall molt reconeguda a Europa.

I ara et preguntaràs… i com era la relació entre María i la seua madastra? Doncs el Dr. Karlheinz Bartels ens diu que, efectivament, no va anar precisament bona.

Existeixen molts arxius i documents de l'època on es parla de María, una jove molt volguda en Lohr per ser molt caritativa amb els pobres i les persones necessitades. Li la descriu com una espècie de fada, com una persona molt noble i de gran amabilitat personal. Per al “imaginari col·lectiu”, era la imatge ideal de la filla d'un Rei (però recordem que no ho era, el seu pare complia solament les funcions de ministre del país).

Com a curiositat a tenir en compte cal dir que si el poble l'apreciava especialment era perquè María era parcialment cega, seqüeles d'una varicel·la que limitaven una mica la seua visió. Es parlava també del tracte negatiu que la seua madrastra li propinava, un menyspreu del qual el poble era sempre molt conscient i que a tots entristia. Va ser precisament per aquest sentiment de compassió per part de les gents de Lohr, per la qual cosa els germans Grinn es van sentir atrets per la figura de María. Era molt jove, bella i noble de cor, una xica que era constantment maltractada i envejada per la seua malèvola madrastra.

Però açò sí, el conte no va començar a escriure's fins que la jove María mor. No se sap encara quin va ser la raó de la seua mort, però evidentment queda clar que no va haver-hi príncep ni final feliç. El seu pare quasi mai estava en el castell i la jove passava llargues temporades en companyia d'aqueixa dona que sempre va afavorir als seus propis fills abans que a ella. La va rebutjar per ser bella, per ser caritativa i per posseir aqueix defecte físic en la seua visió. Se sap que el taüt en el qual va ser enterrada era especialment distingit -no era totalment de cristall com el del conte- però sí que posseïa algunes peces tallades per aqueixa indústria manufacturera de cristall de la regió, que va voler fer-li un homenatge a la jove. Açò també va haver de servir d'inspiració per als germans Grimm.

verdadera historia blancanieves

Però… i què hi ha dels set nans?, et preguntaràs intrigat. Es diu que els autors van haver de basar-se en els xiquets que treballaven en les mines de la regió. Xiquets que envellien prematurament per la cerca de minerals i del treball continu que els feien semblar autèntics vellets de xicoteta alçada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada