dijous, 25 de desembre de 2014

La vertadera història de Mulàn, l'heroïna xinesa.

Hua Mulàn, la història d'una valenta dona
Sabem, que al llarg de la història han existit sempre valentes dones. Però en la majoria de les ocasions han quedat a l'ombra de les grans gestes o d'aqueixes odes que preferien enaltir, no obstant açò, a valerosos herois masculins. Els coneixements que tenim avui en dia de Hua Mulàn es deuen bàsicament a un èpic poema escrit per Yueh-Fu, una oda arreplegada en èpoques tardanes de la dinastia Ming dins d'una novel·la que mostrava interessants belades com la dedicada a aquesta heroïna.

Però, en quina època podem situar l'esdevingut o enaltit per aquest poema? La veritat és que no queda del tot clar en quin període transcorre. Hi ha teories que ens diuen que aquesta història va haver d'ocórrer durant la dinastia Wei del Nord, entre els anys 386-534. Ara bé, una altra versió defensa que el més probable és que Mulàn fóra en realitat la concubina de l'Emperador Sui Yangdi, que va regnar entre 604 i 617. No queda clar. No obstant açò, la qual cosa sí sabem és el que va ocórrer, que va ser, bàsicament, el següent:

14645800562_0ef1db0d51_k_660x330

La història transcorre al nord de Xina, en escenaris com la Muntanya Negra o el Riu Groc. Hua Mulàn és una jove xica que decideix substituir en l'exèrcit al seu propi pare, per estar ja massa ancià i feble. I ho aconsegueix després de durs esforços, després de molta preparació física i entrenament, on, efectivament, aconsegueix estar al mateix nivell que qualsevol un altre soldat. Però encara hi ha més, en la batalla demostra virtuts que la fan sobreeixir per sobre de tots ells. Hua Mulàn no té ací petits dracs amb els quals parlar com ens mostrava la pel·lícula de Walt Disney. Mulàn està sola, pateix i s'esforça diàriament per a no ser menyspreada i encara menys descoberta, però, sobretot, per a representar al seu propi pare com si fóra un home més.

Finalitzada la guerra, la nostra valenta soldada és cridada per l'emperador per a ser recompensada. En aquesta història Mulàn no és desemmascarada per ser dona, és més, l'única cosa que demana és poder tornar a la seua casa al costat d'un cavall (en altres versions apareix la paraula “ruc” en lloc de “cavall”). I així ho fa, torna a la llar feliç per haver-ho fet bé i no haver sigut descoberta. Però aquest fet es descobreix poc temps després, quan els seus companys de l'exèrcit acudeixen a visitar-la. Quasi sense paraules, aquells homes descobreixen que el seu quin company rude i valent amb el qual van conviure durant 12 anys… era realment una dona. I així és com acaba en veritat la famosa història, saber si realment va ser certa o no queda a l'elecció de cadascun. Mentre et deixem amb el poema original perquè gaudis d'ell.

12583805545_72131b80df_k_660x330

Oda a Mulàn, per Yueh-fu:

Els insectes celebren amb el seu cant la vesprada.
Mulàn està teixint davant la porta.
No se sent girar la llançadora,
tan sols els laments de la xiqueta.
Pregunten on està el seu cor.
Pregunten on està el seu pensament.
En res està pensant,
si no és en el rei Kong, el seu bell estimat.
La llista de l'exèrcit ocupa dotze rotllos
i el nom del seu pare figura en tots ells.

No hi ha un fill major per al pare,
un germà major que Mulàn.
«Jo aniré a comprar cavall i una cadira,
jo acudiré a lluitar pel nostre pare.»
Ha comprat en orient un cavall de port,
ha comprat en ponent una cadira i coixí,
ha comprat en el sud una brida
ha comprat en el nord un bon fuet.

A l'alba s'acomiada del seu pare i la seua mare;
quan fosqueja, acampa al costat del Riu Groc.
Ja no escolta l'anomenat del seu pare i la seua mare,
tan sols el xipollege del cavall en l'aigua.
A l'alba abandona el Riu Groc;
quan fosqueja, arriba a la Muntanya Negra.
Ja no escolta l'anomenat del seu pare i la seua mare,
tan sols als cavalls renillant en la muntanya.

Va creuar milers de milles a la recerca de la guerra,
va córrer com volant per passos i muntanyes,
les ràfegues del cerç portaven són de ferro,
a la llum de la lluna brillaven armadures.
Allí els generals lluitant en cent batalles
morien, i després d'haver donat deu anys
tornaven a la seua casa, valentes, els soldats.

De tornada, és rebuda pel Fill del Sol,
que se senta en la Sala de les Resplendors.
Li concedeix medalles pels seus mèrits molts,
li ofereix ales d'ànec cruixents per milers.
El Khan li ha preguntat què vol fer ara.
«Mulàn no necessita honors oficials,
dóna'm un ruc robust de cascos ben lleugers
i envia'm de tornada a casa dels meus pares.»

Quan escolten els seus pares que la seua filla s'acosta,
els dos ixen a veure-la, donant-se de colzades.
Quan escolta la seua germana que la seua germana s'acosta,
s'arregla i es col·loca davant de la porta.
Quan escolta el seu germà que la seua germana s'acosta,
trau tall al ganivet, sacrifica un be.

«He obert la porta de la meua cambra oriental,
i en l'occidental m'he assegut en el llit.
Em vaig llevar l'armadura que portava en la guerra
i m'he posat la roba que vaig portar en un altre temps.
Davant de l'espill, prop de la finestra
m'he pentinat el cabell embullat
i he adornat el meu front amb pètals daurats.»
Quan Mulàn va eixir davant els seus camarades,
tots es van sorprendre, quedant-se perplexos.
Dotze anys van estar amb ella en l'exèrcit
i cap sabia que era una xica.

Les potes del conill salten més,
els ulls de la femella són una mica més xicotets,
més quan veus un parell corrent pel camp,
qui aconsegueix distingir la llebre del conill?

15193751445_f0dab09080_k_660x330

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada