Dones ecològiques extremes impacten per la seua valentia i coratge.

L'amor per la naturalesa, el medi ambient i els animals aconsegueix calar tan profund en algunes persones, que dediquen tots els seus esforços a realitzar activitats tendents a defensar els seus drets, i a conscienciar a la resta sobre la necessitat urgent que existeix de cuidar el planeta, perquè més enllà d'una moda, la seua lluita es transforma en un objectiu de vida summament profund quant a la seua disciplina.
Per açò, aquestes persones no es conformen amb realitzar una activitat individual, sinó que cerquen pertànyer a organitzacions per a donar-li a la seua causa un pes social que impacte, com és el cas de la jove xilena activista de AnimaNaturalis Internacional , Daniela Romero Waldhorn, qui ha participat en una sèrie de manifestacions a Xile s i a Espanya, lloc en el qual ara resideix.
“M'agrada pensar que si una activitat en defensa dels animals va servir perquè algú reflexione sobre el tracte que li donem a aquests éssers o per a fer la connexió entre els nostres hàbits i el sofriment innecessari d'animals que hi ha darrere, ha valgut la pena, i jo em done per satisfeta”, assenyala.
Perquè a tal punt arriba el seu compromís, que fins i tot s'ha despullat per a recolzar la campanya “Sense Pell” que es va realitzar a Barcelona, amb el propòsit de conscienciar al públic que no hi ha gens elegant a usar pells d'animals, sinó que es tracta d'un acte de gran crueltat i egoisme.
“Estic disposada a fer el que siga necessari, i que siga coherent amb la no violència que promovem, perquè els drets bàsics dels animals -la vida, la llibertat, i la no tortura- siguen respectats”.
Idea que comparteix la vocera de la unió vegetariana i vegana d'Antofagasta, Karina Zuleta Molina, qui va viure la seua primera marxa l'any 2003, quan tenia només 14 anys, enfront d'un local de menjada ferralla.

Es penja de ganxos en protesta per la matança de taurons.

“M'acorde que vaig faltar a classes per a anar, vaig cridar fart, vaig repartir papers informatius amb al·lusió al tema del vegetarianisme, la contaminació que produeix aqueix restaurant, l'explotació als seus treballadors i altres coses més. En aqueix llavors ja era vegetariana, així que sentia que era hora d'expressar-me i difondre consciència”.
I d'ací d'ara endavant no s'ha detingut, perquè està disposada a arribar molt lluny per a aconseguir el seu objectiu: “La gent és massa egoista, solament pensen en ells, tot ho rebutgen, tot avui dia és plàstic, poc durable i és per açò que a una la troben pràcticament boja. Els meus pares sempre em diuen que tots els extrems són dolents i sempre tracte de ser el més mesurada possible”, declara.