Tots els que vam créixer en l'àmbit del cristianisme sabem del misteri i el desconcert infantil davant les tres divines persones: el pare, el fill i l'esperit sant; vam créixer escoltant que tres són les parts del cos –cap, tronc i extremitats-, que tres són els estats de la matèria (sòlid, líquid i gasós), que cal esternudar tres vegades per a tenir salut, diners i amor; que els colors primaris són tres i que si competeixes després del tercer lloc no val la pena explicar, o almenys no reps medalla.
Tres són multitud.
Aquesta constant no és casual i en part té una explicació històrica i fins a lingüística. Fa milers d'anys els humans no dominaven l'habilitat d'explicar sinó fins a una petita quantitat i no s'havien desenvolupat sistemes numèrics, així com tampoc s'havia inventat l'escriptura. Aparentment la forma més senzilla d'explicar era arribar fins a tres, és a dir, existien la unitat, el parell i la pluralitat o l'indefinit nombre d'éssers i coses que ocupen l'univers. És a dir, que el tres equivalia a molts.
Una mica d'açò pot col·legir-se si li seguim el rastre a la paraula tres, provinent de l'indoeuropeu (la llengua mare de la major part dels idiomes occidentals) treyes i que va evolucionar en els idiomes moderns mantenint part del significat original. Vegem alguns exemples:
En espanyol i italià es diu tropa i truppa per a assenyalar un nombre indefinit de soldats. En francés ramat es diu troupeau.
També en francès i italià existeixen els adverbis troppo i trop, tots dos per a referir-se a “massa” o a quantitats incomptables. I en francès també està trés: massa, molt, molt.
De treyes deriva l'anglès three (tres) i throng (multitud).
A més, aquesta paraula està darrere de l'arrel llatina després de o trans., com a traspassar o transformar.
Quan comptar amb els dits no era mal vist.
Perquè hagen romàs aquests rastres culturals, religiosos i etimològics, el tres va haver de ser un límit mental per molt temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada