Hope va nàixer en Crewe, Anglaterra en 1863. La seua joventut la va passar entre serres i fustes, un home que des de molt primerenc va treballar amb l'art de les seues mans: primer en la fusteria i després iniciant-se en el món del revelat i la fotografia.
Un dia, per casualitat, fotografiant a un company de professió, es va adonar que s'intuïa el contorn d'alguna cosa estrany en la imatge obtinguda. Una presència. L'amic en particular, va identificar a aqueixa figura femenina com a la seua germana morta. I no tenia dubte alguna, era ella i apareixia en aquella claríssima fotografia.
Estàvem en 1905, inicis d'aqueix segle XX, on la ciència avançava ja amb peus de gegant, al mateix temps que la tradició i l'interés per tot allò que escapava a l'enquadrament científic, suscitava el mateix interés. Eren aqueixos dies en què el món del paranormal i, més concretament, de l'espiritisme s'obria amb ímpetu entre la societat britànica.
És per açò que William Hope, després de veu l'impacte que la seua fotografia havia causat entre amics i veïns, va pensar que seria interessant organitzar sessions espiritistes en Crewe, amb el propòsit de fotografiar aquestes reunions per a veure què captava la seua càmera. I va ser així com es va crear el famós grup espiritista conegut com a “Crewe Circle”. I es va obtenir alguna imatge d'interès d'aquests esdeveniments? Per descomptat, però el cercle Crewe va destruir tots els negatius de les fotos que es van prendre per temor a ser acusats de bruixeria. Solament quan un famós arquebisbe anomenat Thomas Colley, ferm entusiasta del sobrenatural i l'espiritisme, es va unir al cercle, van començar a fer públics els seus treballs. És a dir, les fotografies de William Hope.
Va ser tal la fama que va adquirir el “cercle Crewe” i el seu fotògraf de fantasmes, que després de la Primera Guerra Mundial eren constantment requerits per la més alta societat britànica, des de curiosos fins a famosos com Henry Houdini, passant per persones que senzillament cercaven contactar amb els seus familiars morts -especialment soldats morts en la guerra-, com va ser el cas d'Arthur Conan Doyle.
Però va anar en 1922 quan la Societat Britànica per a la Recerca Psíquica, va prendre de debò aquell fenomen quasi de moda i va decidir investigar amb detall al fotògraf d'esperits. Les persones que veien el sobrenatural com una disciplina rigorosa d'estudi, no podien creure que aquell home traguera imatges de fantasmes en totes les sessions d'espiritisme.
Alguna cosa així solament succeïa una vegada de cada cent casos. Però el senyor William Hope era capaç de captar presències des del més enllà que apareixien pegats al familiar que els plorava o a la mèdium que els invocava. No era normal. Van descobrir alguna cosa? En efecte, la persona encarregada per a dur a terme aquella recerca va ser l'implacable Harry Price, a qui no se li va escapar ni un detall de l'estafa. El secret estava en les seues plaques fotogràfiques, aquestes que manipulava prèviament perquè apareguera l'empremta d'una figura humana.
Se li va intentar portar a judici per frau, però el seu treball estava recolzat i recolzat per persones molt influents. Tant Houdini com Conan Doyle van defensar en tot moment a William Hope. Tardarien bastant a adonar-se de la subtil manipulació en la qual havien caigut, però per a llavors el fotògraf de fantasmes ja hi havia mort…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada