No coneixem el nom del nostre “vampir”. Solos sabem que té 23 anys, i que l'inici de la seua addicció o obsessió va començar en el moment en què va sentir una insaciable sigueu de sang. I què va fer llavors per a calmar la seua necessitat? Fer-se corts en el pit, en els braços i l'estómac per a després, arreplegar la sang que fluïa en diferents recipients per a poder beure-la més còmodament.
Però allò no podia durar molt temps. S'afeblia. Tal era el seu buit, la seua necessitat i desesperació que va arribar fins i tot a convéncer al seu propi pare perquè li aconseguira subministraments d'un banc de sang local. La seua addicció aconseguia ja límits insospitats i, lamentablement, per a tots aquests peculiars addictes, en la nostra actualitat no existeixen empreses que comercialitzen sang sintètica com en “True Blood”, per exemple. Però va quedar alleujat el nostre vampir turc amb aquests subministraments? En absolut.
Com ja pots intuir no va tardar massa a donar el següent pas. Atacar a altres persones. I ací va arribar el vertader problema: s'abalançava sobre la gent ganivet en mà per a tallar colls, rostres o braços, el tall just per a poder beure immediatament la seua necessitada sang. Quan no utilitzava ganivet seguia el mètode clàssic per excel·lència: les mossegades.
Quan va ser detingut per les autoritats, se li va derivar a un equip de psiquiatres perquè realitzaren la valoració del jove. El doctor Direnç Sakarya, va diagnosticar en el xic un clar trastorn dissociatiu d'identitat, amnèsia, trastorn d'estrés posttraumàtic, depressió crònica i, a més, abús d'alcohol. Quan “el vampir” emergia en la seua personalitat, perdia tota noció d'humanitat, fins a tal extrem que tota la violència practicada quedava posteriorment esborrada de la seua memòria.
Pot ser que et preguntes arribat aquest punt, si va haver-hi potser algun origen perquè aquesta persona desenvolupara aquesta patologia. Els metges sospiten que potser, va tenir molt a veure alguns dels successos que van marcar la seua adolescència. Va ser a aqueixa edat quan va ser testimoni de diversos crims. Primer el del seu oncle i el de la seua cosina, de tan sol quatre mesos. Posteriorment, un dels seus amics va assassinar a un altre company tallant-li el cap i el penis.
Sang, violència i fatalitat. Escenes potser gravades a foc en el jove que li van provocar un greu estrés posttraumàtic que va derivar, possiblement, en un trastorn dissociatiu. De totes maneres són molts els professionals de la psiquiatria que tenen classificat el trastorn denominat «vampirisme clínic», i que, segons ells, pot desenvolupar-se al llarg de quatre fases: ser testimoni d'un acte traumàtic i molt sagnant, desenvolupar un posterior plaure en veure o provar la sang, consumir sang d'animals i, finalment, cercar de forma compulsiva la d'altres éssers humans.
Així doncs, els casos de “vampirisme” poden ser molt reals. Si et preguntes per l'estat actual del nostre vampir turc, et direm que segueix rebent tractament i que aquest actua de manera efectiva. Avui en dia ja no sent la necessitat de beure sang, però segueix patint símptomes dissociatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada