divendres, 2 de gener de 2015

Els llocs més tenebrosos del món (II).

OCHATE, BURGOS, ESPANYA.

Ochate es tradueix del basc com a ‘porta secreta’, una casualitat – o no- etimològica que fa referència a aquest poble abandonat i deshabitat des del segle XIX a causa de les terribles epidèmies de tifus, pigota i còlera esdevingudes en aquesta època. No, no va quedar ningú… ningú físic. Perquè els experts en el món dels fenòmens paranormals han registrat infinitat d'estranys successos i aparicions, psicofonies escruixidores, i esdeveniments que gens tenen a veure amb el món dels vius. Ochate està tenyit per la desgràcia “des de sempre”: malalties horribles que es van encebar únicament amb aquesta zona i no amb els pobles propers. Casualitat?

Ochate

AMITYVILLE, SUFFOLK, EUA.


Segurament has vist la pel·lícula –qualsevol de les versions-, i en la teua ment tens aqueixa casa estranya les finestres de la qual semblen ulls amenaçadors. El 13 de novembre de 1974, a les 03:15 de la matinada (hora on passen curiosament tots els fenòmens estranys), Ronald DeFeo va assassinar als seus pares i als seus quatre germans. Per què? Perquè li'l van dir unes veus estranyes de la casa.

Un any després una família va comprar aqueixa casa a molt baix preu, amb prou faenes van ser 29 dies els que van aconseguir passar enmig d'aquelles parets, es van anar sense agafar ni un moble, ni una peça de roba: el que allí ocorria era senzillament aterridor, tant, que s'ha convertit en la casa embruixada per excel·lència a EUA.

Amityville

PALAU DE HAMPTON COURT, LONDRES.


És la residència maleïda per excel·lència a Gran Bretanya. Allà pel segle XVI Enrique VIII famós pels seus fallits matrimonis, va acusar a diverses de les seues esposes d'adulteri i va manar executar-les. Les reines Ana Bolena, Catherine Howard i Jane Seymour es passegen en aquest palau des de llavors… i el que és pitjor, es diu que cada 40 anys un xiquet es llança, com hipnotitzat, al llac que hi ha a l'interior de la propietat.

Hampton Court

MARY KING’S CLOSE, EDIMBURG, ESCÒCIA.


Edimburg, Escòcia, una autèntica ciutat subterrània sota els seus carrers, en el Mary King's Close, un àrea plagada d'històries de fantasmes i assassinats originats en aquells anys de plagues, de pesta, de misèria i terror. Cases subterrànies que van servir de refugi a artesans, lladres i gent sense recursos, històries que van quallar de tragèdia aquelles parets ara plenes de turistes ansiosos per trobar-se amb el misteri.

Mary King's Close

TXERNÒBIL, UCRAÏNA.


Tots recordem el terrible accident nuclear esdevingut en 1986, milers de morts i un llegat que encara ara segueix manifestant-se en lamentables malalties que s'hereten de generació en generació… tot centrat en aquella ciutat, Txernòbil, el nom de la qual encara ens produeix esgarrifances. Avui dia aqueixa zona és el clar exemple del terror suspés en el silenci, parcs abandonats on solament s'escolta xerrotejar dels gronxadors oxidats, col·legis abandonats amb pissarres estancades en una lliçó que mai va acabar… i rius d'un color ataronjat on naden peixos estranyament grans.

Chernóbil

CENTRALIA, PENNSYLVANIA (EL POBLE FANTASMA D'EUA)

1962, una explosió d'una mina subterrània de carbó va sembrar el pànic en aquest petit poble d'EUA. La població va escapar a tot córrer deixant les seues llars i els seus cotxes, evacuant com van poder cada hospital i cada comerç, cada racó d'aquest lloc on els gasos i el fum començaven a ofegar cada racó i cada teulada de Centralia. Avui dia, 51 anys després, el foc subterrani segueix en ebullició, de les esquerdes de les carreteres ascendeixen fils de fum procedents d'aqueix infern interior.

Centralia

EL CEMENTERI PENJANT DE L'ILLA DE LUZÓN, FILIPINES.


En les muntanyes de l'illa de Luzón es troba alguna cosa colpidor. Un cementeri sencer penjant d'un penya-segat de pedra calcària; i és que la població té com a costum tallar el seu propi taüt per a posteriorment, i en el dia de la seua defunció, ser subjecte en algun racó lliure d'aqueix penya-segat. La raó? Estar prop del cel.

Cementerio Colgante

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada