Conegut en tota Espanya per abanderar la campanya en contra de les corregudes de bous a Catalunya, que finalment van ser abolides en 2012, l'argentí establit a Barcelona Leonardo Anselmi s'ha reunit a Valladolid amb representants de diversos col·lectius per a presentar les propostes contra el maltractament animal que desitgen incloure en els programes municipals. El coordinador general d'Allibera! i director per a Espanya i Hispanoamèrica de la Fundació Franz Weber (FFW), diu oferir «propostes raonables per a aconseguir una convivència responsable entre la societat i els animals». En aqueix camí hi ha obstacles com l'abolició de determinats espectacles taurins, especialment espinosos en províncies com Valladolid, però també punts de trobada com la necessitat abordar el problema de les colomes o de les colònies felines urbanes. També es proposarà als ajuntaments que substituïsquen els circs amb animals –«que, a més, solament els generen problemes»– per aquells que no els utilitzen.
-Van aconseguir prohibir els bous a Catalunya però, mesos després, el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició de llei perquè la tauromàquia siga patrimoni cultural Una altra vegada les dues Espanyes?
Nosaltres hem festejat molt la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) taurina, perquè va traslladar a l'àmbit nacional un assumpte del Parlament català i perquè, malgrat la majoria absoluta del PP, no ha aconseguit cap dels seus objectius. No ha retornat les corregudes a Catalunya, no ha aconseguit que siguen declarades Bé d'Interés Cultural –el de ‘patrimoni cultural’ és una figura que no existeix– i no va a poder ficar els bous en els col·legis, perquè el propi Comité de Drets del Xiquet de l'ONU va dictaminar al febrer que els xiquets deuen ser apartats de la violència de la tauromàquia.
-Va aprofitar la seua visita a Valladolid per a recaptar adhesions en contra del Bou de la Vega?
-Va aprofitar la seua visita a Valladolid per a recaptar adhesions en contra del Bou de la Vega?
No és l'objectiu, però és evident que cada vegada són més els contraris al torneig. Enguany ha sigut evident i l'any que ve el serà encara més, perquè quan alguna cosa no està d'acord amb la moral de l'època, la revolució és inevitable. La seua abolició es va a produir afavorida fins i tot pels propis taurins, però és que és el sector dels bous el que s'està a poc a poc enfonsant. A la tauromàquia li queda poc, no crec que arribe a una dècada.
-Vosté ha arribat a parlar cara a cara amb algun llancer?
No. No he tingut oportunitat. M'he assegut amb taurins, amb matadors, però amb llancers, no.
-Què li produeix més dolor a un defensor a ultrança dels animals com vosté, la brega tordesillana o les matances de llebrers?
És difícil, però potser el segon. De totes maneres, la qual cosa em produeix més dolor són les becerrades. Són linxaments d'animals molt joves que pateixen físicament, però també psíquicament, perquè a més els seus executors són especialment bruts. Ací no hi ha brega, ni valentia, ni lluita, ni gens d'aqueixa retòrica que utilitzen els taurins.
-En els últims anys s'han notat canvis en la societat a favor de la protecció dels animals? S'ha incrementat el nombre de denúncies per maltractament?
Moltíssim. Els mòbils amb càmera han ajudat a denunciar i, fins i tot amb la seua immediatesa, a evitar el maltractament. Una altra cosa és com s'està responent a aqueixes denúncies, ací queda molt per fer.
-En el cas dels animals, quin és el perfil del maltractador?
És bastant similar al de qui exerceix violència contra una dona, un xiquet o un ancià; hi ha una relació molt directa. La violència és una cascada que va del fort al feble, i el més feble és l'animal. Hi ha estudis que demostren que educant als xiquets en l'empatia cap als animals, s'incrementa també l'empatia cap als seus congèneres.
-Un pastor alemany pot estar cuidat en un pis de 60 metres?
És difícil, però sí. Si se li trau a fer exercici diverses vegades al dia, se li cuida, se li estimula... Sobretot, va a estar millor que en una gossera o en el carrer. No cal perdre mai de vista la possibilitat de l'adopció, però tampoc el compromís que adquireixes amb l'animal quan li fiques a casa.
-Va a col·laborar finalment amb les institucions locals a solucionar el problema de les colomes?
El tema de les colomes és bastant més complicat que, per exemple, el dels gats. No hi ha una sola estratègia (pinsos esterilitzants, colomars ecològics, avortaments naturals...) i, sovint, el millor és la combinació de vàries. Encara no hem començat a treballar en un pla pilot, però hi ha un interés mutu per fer-ho.
-Allibera! sí que ha subscrit un conveni amb la Diputació de Valladolid per a controlar les colònies de felins en el mitjà rural En què està consistint el seu treball?
La Diputació ofereix als ajuntaments la possibilitat d'abordar el seu problema amb els gats (que ho és també de salut pública), mitjançant la nostra acció executiva. Hi ha una part d'informació i assessorament i una altra d'actuació: control sanitari, esterilització controlada i supervisió de la colònia.
-Amb partits com Podemos en el parlament, els animals estaran més protegits?Sí, però sobretot perquè en ser assembleari, no hi ha estructura de partit i la voluntat popular trasllada les propostes al programa electoral. Però jo em reunisc amb tots els partits, perquè el que perseguisc és que els temes tiren endavant. Ací el tema dels bous és complicat, però està aquest treball molt positiu amb la Diputació i, a Galícia, s'ha elaborat una llei contra el maltractament.
-Vosté ha arribat a parlar cara a cara amb algun llancer?
No. No he tingut oportunitat. M'he assegut amb taurins, amb matadors, però amb llancers, no.
-Què li produeix més dolor a un defensor a ultrança dels animals com vosté, la brega tordesillana o les matances de llebrers?
És difícil, però potser el segon. De totes maneres, la qual cosa em produeix més dolor són les becerrades. Són linxaments d'animals molt joves que pateixen físicament, però també psíquicament, perquè a més els seus executors són especialment bruts. Ací no hi ha brega, ni valentia, ni lluita, ni gens d'aqueixa retòrica que utilitzen els taurins.
-En els últims anys s'han notat canvis en la societat a favor de la protecció dels animals? S'ha incrementat el nombre de denúncies per maltractament?
Moltíssim. Els mòbils amb càmera han ajudat a denunciar i, fins i tot amb la seua immediatesa, a evitar el maltractament. Una altra cosa és com s'està responent a aqueixes denúncies, ací queda molt per fer.
-En el cas dels animals, quin és el perfil del maltractador?
És bastant similar al de qui exerceix violència contra una dona, un xiquet o un ancià; hi ha una relació molt directa. La violència és una cascada que va del fort al feble, i el més feble és l'animal. Hi ha estudis que demostren que educant als xiquets en l'empatia cap als animals, s'incrementa també l'empatia cap als seus congèneres.
-Un pastor alemany pot estar cuidat en un pis de 60 metres?
És difícil, però sí. Si se li trau a fer exercici diverses vegades al dia, se li cuida, se li estimula... Sobretot, va a estar millor que en una gossera o en el carrer. No cal perdre mai de vista la possibilitat de l'adopció, però tampoc el compromís que adquireixes amb l'animal quan li fiques a casa.
-Va a col·laborar finalment amb les institucions locals a solucionar el problema de les colomes?
El tema de les colomes és bastant més complicat que, per exemple, el dels gats. No hi ha una sola estratègia (pinsos esterilitzants, colomars ecològics, avortaments naturals...) i, sovint, el millor és la combinació de vàries. Encara no hem començat a treballar en un pla pilot, però hi ha un interés mutu per fer-ho.
-Allibera! sí que ha subscrit un conveni amb la Diputació de Valladolid per a controlar les colònies de felins en el mitjà rural En què està consistint el seu treball?
La Diputació ofereix als ajuntaments la possibilitat d'abordar el seu problema amb els gats (que ho és també de salut pública), mitjançant la nostra acció executiva. Hi ha una part d'informació i assessorament i una altra d'actuació: control sanitari, esterilització controlada i supervisió de la colònia.
-Amb partits com Podemos en el parlament, els animals estaran més protegits?Sí, però sobretot perquè en ser assembleari, no hi ha estructura de partit i la voluntat popular trasllada les propostes al programa electoral. Però jo em reunisc amb tots els partits, perquè el que perseguisc és que els temes tiren endavant. Ací el tema dels bous és complicat, però està aquest treball molt positiu amb la Diputació i, a Galícia, s'ha elaborat una llei contra el maltractament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada