Sabem que la biologia ens defineix en part. És a dir, les dones tenen la capacitat de gestar i els homes no. Les femelles tenen pràcticament tots els mesos canvis hormonals deguts a la menstruació, en canvi els homes no. Els homes tenen més testosterona i les dones menys.
Una possible causa que hi haja més assassins homes que dones és aquesta, precisament, ja que la testosterona és l'hormona que impulsa l'agressivitat. Evolutivament la testosterona va ajudar al gènere masculí a sobreviure en entorns hostils, protegint a l'espècie.
No obstant açò, aquesta mateixa hormona és també la causant d'aqueixa agressivitat més atribuïda al masculí, d'aqueixa “força” que acompanya a la figura de l'home al llarg de la història, allò que ho fa més procliu a la violència física. A més, la societat al llarg de la història ha afavorit i afermat aqueix tret violent.
Una altra teoria relacionada amb el biològic és que els homes maduren més tard que les dones. El lòbul frontal, que és el responsable del control dels impulsos, de la reflexió i de la consciència de les conseqüències s'acaba de desenvolupar en els homes al final dels seus vint anys.
Una altra possible raó: “la culpa”.
Segons la directora de l'Escola de Criminologia i Justícia Criminal de la Universitat de Nebraska, Candice Batton, els homes tendeixen més a exterioritzar la tensió, podent traduir-se en comportaments hostils, i a més són més propensos a atribuir negativament la culpa a raons externes a la seua naturalesa (“no és la meua culpa, hi ha una força externa a mi: la meua mare, el meu pare, la societat…”). Mentre que les dones tendeixen a desenvolupar les atribucions negatives de la culpa que són internes a la seua naturalesa (“no sóc bona, he fallat, no faig prou”). Pel que no senten tanta agressivitat cap a l'altre i la dirigeixen més cap a si mateixes.
Diferència de gènere en la forma de matar.
Els assassins en general, homes i dones, són malalts. Apartant als assassins a sou (que tampoc són molt sans, ja que matar a algú per diners i sense el més mínim penediment és símptoma que alguna cosa no va ben), es poden dilucidar algunes raons que expliquen el seu comportament: trastorns de personalitat antisocial, humiliacions, abusos durant la infància i traumes diversos.
El que sí que és distintiu del gènere és la manera en què maten homes i dones. Si ben no sempre es pot generalitzar, grosso modo podem indicar que els homes són molt més violents: colpegen, escorxen, violen, desmembren… Mentre que les dones opten per mètodes més íntims: enverinen, sufoquen, ofeguen…
Veient aquests motius podríem dir que, segons els estudis esmentats, existeixen tant raons biològiques com a psicològiques, moltes vegades relacionades amb la nostra cultura i passat, perquè hi haja més assassins que assassines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada