El pianista i compositor Rezsö Seress d'origen Hongarés, es va donar a conéixer per una melodia que passaria a la història com la més depriment de tots els temps, des de la seua poesia fins a la seua tètrica composició musical, escandalitzant a la població Hongaresa, Nord-americana i fins a Anglaterra i Itàlia a causa de la quantitat de suïcidis que van cometre després d'escoltar aquesta cançó
L'artista Rezsö Seress naix a Budapest el dia 3 de Novembre de 1899 i mor l'11 de gener de 1968, en una de les pitjors èpoques d'aquest país i en gran part del món; les seues obres reflectien una era fosca on el racisme, la discriminació i la crueltat rondaven en la ment del turmentat artista, sobretot, el seu pesar es devia al fet que era d'origen jueu i gràcies a açò la seua vida es va tornar molt complicada, produint en ell un pessimisme i misèria característics.
Seress havia sigut talentós des de jove, va aconseguir aprendre a tocar el piano per si mateix i practicava constantment en un restaurant de la seua localitat anomenat Kispipa.
En 1933, el cim de l'estat mediocre i intolerant d'Hongria provocaria en Rezsö la creativitat per a crear la famosa cançó “Gloomy Sunday” o com solien cridar-la en el seu propi país “La cançó hongaresa del suïcidi”, es diu que aquesta cançó és producte del desamor que Seress havia viscut en aqueix moment, escrivint-la precisament un diumenge plujós en Paris.
El reflex d'una fluctuant època.
La malenconia de les persones que van viure aquesta època era tal que, el missatge de la cançó havia sigut interpretat pels qui l'escoltaven com un suggeriment o resposta a les seues pesessis, com la solució a tots aqueixos conflictes, la qual era cometre suïcidi. Centenars de persones van començar l'onada de suïcidis en escoltar la melodia en les estacions de radi, inclòs el mateix Reszö, qui per a aquest llavors havia sobreviscut a l'holocaust nazi.
La decadència de Rezsö havia començat estranyament després de sobreviure a un dels pitjors genocidis del món, després d'açò va subsistir per poc temps tocant en bars i fins i tot en un circ a canvi d'un plat de menjar amb res més que un òrgan.
Per a l'any 1968, Seress intenta suïcidar-se llançant-se per la finestra del seu departament per a novament aconseguir sobreviure, no obstant açò torna a intentar llevar-se la vida en la seua cambra d'hospital penjant-se amb un filferro.
La llegenda es propaga.
El famós diari nord-americà “New York Estafes” va dedicar una nota a aquest turmentat artista, relatant com la cançó havia aconseguit consumir la vida del seu autor que, ajudat pel poeta Ladislas Javor, transmetia en les seues estrofes el missatge de rendició.
A Estats Units, Paul Robeson re va interpretar la melodia adaptant-la a l'anglés, no obstant açò alguns difusors la van prohibir, convertint el tema en un tabú que, si ben no transmet un missatge positiu ni motivant, reflecteix la depressió econòmica i social d'una època tortuosa.
Ací un vers de la cançó:
El diumenge és malenconiós
En les ombres romanc
El meu cor i jo hem decidit posar fi a tot açò
Prompte hi haurà flors i oracions tristes,
Jo se, que ells no ploren,
Fes-los saber que estic feliç d'anar-me
La mort no és somni,
Perquè en la mort t'estic acariciant
Amb l'últim alé de la meua ànima t'estaré beneint
Diumenge malenconiós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada