Una persona en esternudar llança aire a través del nas amb una velocitat que pot arribar als 70 km/h. No és possible esternudar sense fer un moviment amb el cap cap a davant i molt difícil romandre amb els ulls oberts. Tant és així, que existeix una llegenda popular que assenyala que si s'esternuda amb els ulls oberts, aquests podrien desprendre's de les seues òrbites
Els orígens de l'expressió “salut”.
En diverses cultures primitives, l'acció d'esternudar estava relacionada amb la mort. En esternudar, l'ànima de la persona i, per tant, la seua pròpia vida, escapava amb l'aire expulsat. Per aquest motiu diem “salut” com una forma de protegir a la persona que esternuda del perill que travessa en aqueix instant. Els anglesos diuen “Déu et beneïsca” en lloc de “salut”.
Es consideren als catòlics romans divulgadors de l'ocupació de la benedicció una vegada efectuat un esternut. No obstant açò, el costum de dir “salut” es va iniciar aproximadament l'any 590 en èpoques on la pesta començava a realitzar estralls en el continent europeu. Va ser allí que el Papa Gregori Magne va ordenar pregàries i súpliques amb l'objectiu de véncer la pesta.
Els qui no accepten aquest costum en el moment de l'esternut, en canvi, assenyalen que no és de bona educació, sinó tot el contrari, atés que s'assembla més a una simple broma que a un explícit desig de salut i benestar.
Altres significats de l'esternut.
En alguns països s'entén que si una persona esternuda dues vegades consecutives, és senyal que una altra persona està parlant d'ell. Si ho fa enmig d'una conversa és sinònim que està mentint. L'hora del dia en què s'esternuda també és important: si esternudes en el matí abans del desdejuni és senyal que rebràs un obsequi o bones notícies però si ho fer el diumenge a la nit la bona sort no t'acompanyarà. Si és un nounat el que esternuda, llavors és auguri de molt bona fortuna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada