La tomba d'Edgar Allan Poe es troba a Maryland, Baltimore, És una llosa més aviat senzilla en la qual es troba un corb esculpit, aqueix símbol que més identifica la seua obra gràcies al famós poema amb el mateix nom, “The raven“.
Són molts els testimonis que han pogut veure any rere any, una figura vestida de negre obrint-se pas en les matinades del 19 de gener, el seu objectiu, deixar tres roses i una botella de conyac en la tomba de l'escriptor i periodista. Hi ha anys en què diversos equips de les televisions locals esperen estratègicament amagats en el cementeri amb la finalitat de “caçar” a aqueix personatge, però mai han pogut donar directament amb ell, no hi ha més testimoniatges d'estranyes fotografies amb ombres difuses… però el que sí que queda clar són aqueixos elegants regals que descansen al peu de la tomba d'Edgar Allan Poe als matins.
La premsa pensa que no es tracta d'una sola persona, algú que des de 1949 va prendre la decisió de realitzar aquesta peripècia de tints romàntics, segons expliquen es tracta diverses persones unides per una mateixa fi i una mateixa admiració als quals denominen col·loquialment com “Poe Toaster“.
El testimoniatge del vell empleat del cementeri.
No es coneix el seu nom, però aquest vell encarregat del cementeri on es troben les restes d'Edgar Allan Poe, afirma que es tractava de dues persones. Un home va iniciar aquest costum en 1949 fins a 1998 en què va morir, ja que s'any no va haver-hi cap tribut en la tomba d'Edgar Allan Poe. Després, la tradició va ser represa fidelment pel seu fill, qui va afegir un petit canvi que tothom va agrair: va deixar petits missatges, cartes encriptades al més pur estil de Poe, alguna cosa que va alçar encara major expectació entre la premsa i els admiradors dels “Poe Toaster”.
El trist d'aquesta història és que des del 2010 no ha tornat a repetir-se aquesta curiosa aventura. La tomba del genial escriptor torna a quedar buida en tots els 19 de gener, dia del seu aniversari. Ja ningú ha tornat a deixar aqueixes tres roses i la botella de conyac per a l'ànima maleïda d'Edgar Allan Poe… i segurament ho trobe a faltar, igual que la premsa i els veïns de Maryland acostumats des de 1949 a aquesta grata curiositat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada